dilluns, 1 d’octubre del 2007

Dia 0

Lloc: London, Greater London, United Kingdom.


Tinc un gran viatge per davant i molts objectius per complir. Aquesta aventura que comença aquí a Londres vol ser un viatge ple d'expèriencies, coneixements i revelacions.
Com molts de vosaltres sabeu, la principal raó que m'ha dut a viure tres anys en aquest lloc fred i humit és aconseguir la oportunitat de fer un gran viatge. Doncs si, avui... després d'aquell, ja llunyà, 31 de gener del 2004 ja he enllestit els últims detalls i he anat a l'aeroport amb una barreja d'excitació i neguit pel que m'espera.

Una estona abans de marxar, ja amb la motxilla a la porta i les caixes per enviar al rebedor, ha aparegut en Russell. Resulta que una de les companyes de pis s'ha ensumat alguna cosa rara i ha avisat al llogater. Per no fer-me molt pesat en el tema, nomes diré que el Russell volia llogar la casa al complert (una persona lloga tota la casa), i nosaltres sempre ens hem pensat que el contracte el teníem a títol personal (cadascú es fa càrrec de lo seu.). En fi, El Russel ha vingut i hem estat discutint una bona estona fins que hem arribat a un acord. Això per si sol no és cap problema, però si li sumes que aquest matí he anat a canviar els diners pel viatge i que no estava a casa quan han vingut els de les mudances, la cosa ja comença a fer-se una bola.
Després de tot aquest embolic he demanat als nous inquilins que si es podrien fer càrrec de les caixes i hem anat cap al centre amb el cotxe del Choi. Hem arribat a l'O-bar, un pub del Soho on sempre comencem les sortides nocturnes, i la gent ha anat arribant. No ha sigut un comiat multitudinari, però no ha faltat ningú.
Al cap d'unes quantes cerveses hem deixat a la resta de colla ballant i amb el Choi hem fet via cap a Luton. Això de tenir un amic tant servicial i amb cotxe és una ganga. Tot xerrant de venalitats i experiències viscudes hem arribat a l'aeroport. Aquesta vegada al correcte i amb prou estona d'antelació. A la mateixa porta ens hem acomiadat, no sense un ultim gest de generositat per part del Choi que m'ha donat una mica de "suelto" per que menges algo mentre esperava l'avió.
L'avió surt a primera hora del matí, però entre la festeta a l'O-bar i el trajecte fins l'aeroport ja se m'ha passat gairebé tota la nit. Mentre anava a embarcar la motxilla m'he assegurat de que no duia re perillós a la bossa que vull pujar a l'avió. Els tràmits a fer son molts, però ja hi començo a estar acostumat. Obtenir el bitllet i facturar la motxilla, passar la barrera de seguretat i buscar a quina porta sortirà el meu vol. Encara he tingut temps de seure una mica abans d'embarcar i he aprofitat per relaxar-me i posar algunes idees a lloc.
Quan han cridat a tots els passatgers ja m'estava agafant la son i he pensat que seria perfecte per no haver de patir l'avorriment de dues hores de vol fins a Madrid. Efectivament, un com assegut al seient i ajustat el cinturó, abans de que comencés el teatre de les hostesses, m'he adormit.

1 comentari:

Keralt ha dit...

M'alegro molt que vagis escribint tot això. Entre aquest bloc, i els mails, segur que podré fer un viatge imaginari pel món durant 15 mesos...! :)