divendres, 19 d’octubre del 2007

Dia 18

Lloc: Santa Fe, Santa Fe, Argentina.

Ja un cop a l'Argentina interior (be, deixant la frontera ja enrere) la qualitat en els viatges incrementa substancialment. Seients mes amplis i amb mes possibilitats posicionals. Un "hostesso", aquí hi havia l'única trampa del viatge, m'ha portat la safata amb el sopar i m'ha demanat que voldria per beure. Jo l'hi he respòs que una cervesa, si us plau i seguidament n'ha tret una d'un carretó similar als dels avions. Després de tastar el plat que tenia al davant i beure uns glops de cervesa he mirat per la finestra per comprovar per tercera vegada que realment allò era un autobús o volàvem alarmantment baixos. al girar-me altre vegada, aquell home amable m'ha ofert una altre cervesa. Moltes gràcies li he dit i m'he felicitat per la sort que estava tenint tot fent baixar coll avall aquella beguda fresca i ja notant com pujaven els seus efectes i començaven a baixar les parpelles. L'home, molt amable, encara me n'ha ofert una altre quan ha vingut a recollir la safata a la qual he renunciat educadament amb certs senyals de sorpresa (que la regalen aquí la cervesa?).
Unes sis hores mes tard i després d'haver descansat l'autobús es guiava pels carrers de Santa Fe i s'ha parat a l'estació on hem anat baixant encara fregant-nos els ulls i encomanant alguns badalls. El sol encara no havia acabat de sortir, però ja hi havia prou llum i tot consultant la guia cada tres o quatre cantonades he arribat fins a la "Casa Babylon" i ens hem presentat amb en Martin que de seguida m'ha fet sentir com a casa. La seva casa, amb nom propi, és mes un centre social. Temps de deixar les coses a l'habitació i posar-me una mica còmode i ja sortíem per la porta. M'ha ensenyat les quatre coses que s'han de veure de la ciutat amb tanta soltura que al migdia ja havia fet tot el tour turístic i fins i tot vaig aprofitar per bescanviar el segon dels xecs de viatge. Cent dòlars mes! Txi-txing!
A la tarda hem quedat amb un amic seu (Piti) i hem anat a donar un volt al llarg de "la Costanera" tot xerrant i filosofant sobre temes varis. Com els agrada filosofar aquí a l'Argentina. Que bé que m'ho passaré! Al vespre feien Rugbi. Els "Pumas" s'enfrontaven a la selecció Francesa. Unes litrones mes tard, unes rialles amb els col·legues d'en Martin i sense parar gaire atenció al resultat del partit, estàvem de camí a un concert de Reegae. Un local d'aire universitari on corrien els got de birra d'aquí cap allà tota la nit. I d'aquí cap allà m'he trobat en un altre local, "la Loca" on hem acabat de petar els petards que encara ens quedaven. Una molt bona manera d'inagurar una nova ciutat i un plaer haber caigut a les mans de gent tant bona i amable!