dijous, 4 d’octubre de 2007

Dia 3

Lloc: Rio de Janeiro, RJ, Brasil.


Primer dia al Brasil. He dormit molt be tot i que no fos el llit mes còmode del món. El Davi està estudiant recerca marina i el Iago encara està a l'institut. Viuen els dos sols aquí a Rio i els seus pares segueixen vivint al poble de sempre que no esta gaire apartat de la metròpoli. La casa on m'han acollit és molt austera, però no hi falta de res.
Després d'un bon esmorzar he agafat el bus, amb el sol ven alt tot s'ha vist tot d'una altre manera, i he tirat distret amb el paisatge urbà fins al "Jardim Botânico", a la part sud de la ciutat. Allà també hi ha una llacuna natural (Lagoa Rodrigo de Freitas) i una pista d'equitació. Seguint cap al sud arribes a la platja d'Ipanema, però a la dreta s'enfila un carreró muntanya amunt i no m'he pogut resistir. Al cap de tres carrers mes i algunes escales he arribat a un mirador al marge de la carretera hipnotitzat pel mar i el bon temps, tot just ha començat la primavera al hemisferi sud.
La platja d'Ipanema es veu immensa des de peu de sorra, però vista des d'allà aquell mirador segueix semblant enorme, i la gent minúscula. Després de gaudir de les vistes he tornat a baixar i patejat, amb els peus dins de l'aigua, tota la platja. He creuat la "Ponta do Arpoador" i he seguit tota la platja de Copacabana. Fa molta gracia trobar-se senyeres a l'altre punta del món i no he pogut resistir d'apropar-me i fer una foto. També he preguntat una mica per allà, però ningú m'ha sabut dir el perquè de la senyera, nomes n'he tret que hi hauria un torneig de futbol platja i he deduït que algun dels organitzadors deu tenir sang catalana.
Però seguint amb el meu passeig he travessat un túnel per passar al centre de la ciutat, ja que la costa ja formava penya segats i el camí no seguia. Just abans d'entrar al túnel me mare ha trucat. La conversa ha sigut curta i marcada per la mala recepció. Ja van dues coses en contra del coi de targeta internacional.
Ja a l'altre costat i després de creuar un laberint de blocs de cases immensos ja he pogut veure el "Pão de Açúcar". Pujar amb el telefèric i veure les vistes des de dalt segur que és tota una experiència, però he d'intentar gastar el mínim possible (segur que em sentireu dir aquesta excusa uns quants cops al llarg del viatge) si vull sobreviure tot un any. Així que he anat per un camí que va vorejant la muntanya i no ha sigut gens avorrit. He anat seguint la costs fins a la platja de "flamengo" on havia quedat amb el Davi per anar a veure un concert de música tradicional. Quin ritme!!!
El professor de "pandeiro" del Davi tocava, també havien invitat a una vella gloria d'aquest instrument. No es mes que una pandereta, però quin munt de sons diferents que li aconsegueixen treure. Ja sense parlar del ritma, clar!
En acabar he acompanyat el Davi a la classe de capoeira, resulta que era avui i no ahir el dia de capoeira. He tret el llibre i m'he cruspit unes quantes pagines mes. al cap de l'hora hem agafat el bus i hem anat tirant cap a casa. Sorpresa nostra, o com a mínim meva, quan hem descobert que el bus no avançava perquè hi havia hagut un partit del C.R.Flamingo i els aficionats colapçaven els carrers amb la seva marxa cap a casa. Hem seguit a peu per moure-ne mes ràpid i viure tal experiència. No se quanta gent podia haver-hi al carrer, només recordo que nosaltres destacàvem d'aquella massa vermella i negra.
Un cop a casa ens hem posat a mirar series per Internet amb el Iago i sens ha fet bastant tard. Demà no hi haurà qui s'aixequi.