dilluns, 8 d’octubre de 2007

Dia 7

Lloc: São Paulo, SP, Brasil.


Avui m'he llevat mes d'hora, primer perquè el Saulo també es despertava i segon per aprofitar una mica mes el dia, ja que a Rio em va faltar una mica de temps. A les nou sortíem per la porta i després de deixar el Saulo de camí al gimnàs jo he seguit a peu fins al parc Ibirapuera que esta allà aprop. Els dilluns no està gaire transitat, això si, hi ha molta mes gent fen esport que no pas al parc de l'agulla. hi ha un parell de museus (tancats per dia de descans setmanal), però el que em crida l'atenció es una bicicleta tàndem. De fet "tàndem" no es gaire adequat ja que sobre les seves dues rodes poden pujar fins a deu persones. Jo veig dos problemes; l'equilibri n'és un i l'altre es que les rodes estant a tal distancia que el radi de gir deu ser gairebé nul. La bici estava lligada i ningú semblava que tingués intenció de fer-la servir per tant, he seguit el meu passeig cap al centre. He passat per un barri residencial de classe alta amb uns carrers rectes i quadriculats amb uns matolls retallats a conjunt. Molta ostentació de portes enfora, però ningú pels carrers per gaudir-la.
Pujant per l'avinguda Nou de juliol fins arribar a l'avinguda Paulista on es troba l'edifici del museu de les arts de la ciutat. Un edifici peculiar perquè esta elevat i suportat nomes per quatre columnes deixant un espai entre elles de setanta-quatre metres. Posar-se a sota requereix un cert valor. He seguit per l'altre costat ja que, aquest, també estava tancat. I he hagut de baixar moltes escales ja que l'avinguda nou de juliol creua l'avinguda Paulista per un túnel. Aquesta part de l'avinguda canvia d'aspecte. Aquí hi ha mes gent pel carrer, però poc mes que pintades, deixalles i edificis ruïnosos per distreure la vista dels vianants. Són les dos cares d'una gran ciutat. Són, les dues cares del món. Ja amb les cames demanant un respir he arribat al centre. He passat pel costat de la catedral de Sé que ja vaig visitar ahir amb el Saulo. recordo que em va dir que era un dels edificis més vells de la ciutat, que tenia uns tres-cents anys i jo pensant en la nostra Seu que ja passa dels sis-cents.
Una cosa que té São Paulo i que no tenim aquí Manresa són gratacels i allà he anat. A la base hi havia una exposició de jocs antics i moderns. Després de pujar molts pisos en un ascensor, canviar d'ascensor i pujar-ne uns quants més arribes a una sala rodona amb una exhibició de fotografies d'època. I al capdamunt d'una escala de cargol, acompanyat per un fort vent, tota la ciutat als meus peus. Als meus i als de la vintena de persones que ens trobàvem allà dalt. No se que te el fet de mirar-se les coses des de certa alçada, però desprenen certa màgia. Serà el fet de poder gaudir de la llibertat d'un ocell, de poder-se posar en la seva pell per uns moments i veure a través dels seus ulls com canvien les coses des de la llibertat dels cels?
Baixant he anat a visitar el mercat. Aquí ja hi havia més gent. Tots atrafegats i escenificant aquest art de la rutina. No m'he atrevit a provar la especialitat del mercat, l'entrepà preferit pels ciutadans. I es que per molt típic que sigui, això d'embotir gairabe mig quilo de pernil dolç en un pa no gaire mes gros que el pa de frankfurt i encara apretar-hi cinc o sis talls de formatge, no em va venir gaire de gust.
Tot això amb un matí. He agafat el metro i he arribar, amb la gana feta, a casa el Saulo. Havent dinat he mirat el tros que em faltava de la pel·lícula de Domesticas i a la tarda hem anat al centre altre cop. Feien una pel·lícula que en Saulo volia veure, però al final l'horari no ens ha anat be i m'ha deixat mirant una que retroespectiva sobre la ciutat i ell se n'ha tornat a casa. La pel.licula no m'ha acabat de fer el pes, però sempre és interessant aprendre alguna cosa més.
Un cop a casa m'he assegurat de tenir-ho tot lligat per el viatge de demà a Curitiba. I és que São Paulo és molt gran, però ja he vist el que volia veure. Necessito moltes novetats cada dia i aquí, fora del centre i els museus (tancats) no hi ha mes que cases i més cases. Tot i això ara q vaig a dormir m'emporto un bon record de la ciutat i sobretot una molt bona experiència amb el Saulo.