dimarts, 9 d’octubre de 2007

Dia 8

Lloc: Curitiba, PR, Brasil.


Ufff, no m'ha costat llevar-me aquest matí, però nomes pensar en les sis hores de viatge fins a Curitiba m'ha fet venir totes les mandres. A les set sortia de São Paulo i a dos quarts de dues arribava a Curitiba. A casa de l'Aureo no hi serien fins al vespre, per tant tenia unes quantes hores per perdre fins llavors.
Passeja que passejaràs he arribat al centre on, en busca d'un parc on descansar una estona i recuperar forces, he trobat, per sorpresa meva, tot un parc zoològic. El parc en si no era gaire gran, però han aconseguit encabir-hi tot de caminets entre arbres i fonts i, de tant en tant, podies trobar una gàbia amb una varietat d'aus i animalons petits que serien l'enveja de molts zoològics privats. Allà ho tenies, per poder-ho gaudir tot el poble, una zona de descans i contemplació municipal.
Mirant al mapa me n'adono que el centre de Curitiba està envolcallat, no per muralles com la majoria de pobles d'Europa, sinó que per jardins, jardins que semblen ser enormes. Ja he començat a pensar la millor manera de visitar i gaudir de les seves verdors urbanes. La motxilla pesa com un mort i he anat parant aquí i allà per descansar i perdre temps fins a poder trobar-me amb la família de l'Aureo. Una d'aquestes parades la faig als jardins del centre cívic i, cansat de llegir, m'he dedicat a pensar idees per crear un mon millor. Si, correcte! Soc un somiador, un revolucionari latent i volia fer quelcom profitós aquest viatge. Les idees que m'han rondat el cap han sigut prou variades. Des del megaprojecte de dissenyar una població sota les idees de comuna on tothom aportaria un gra de sorra a la comunitat i es beneficiaria de la societat organitzada i d'un nivell tecnològic avançat. Fins a l'idea de crear una web per organitzar un servei per a compartir cotxes i així estalviar economicament i millorar ecologicament. Sembla que les idees anaven brollant sense control i tot cavil·lant en les meves coses he arribat al Museu Oscar Neimeyer on he acabat de passar el temps al meu mon fins que ja era hora d'anar a casa l'Aureo.
Un cop allà, ja dutxat i ubicat, m'han informat que era l'aniversari del fill petit i que sortien a sopar a fora per celebrar-ho. M'han indicat on podia trobar tot el necessari per sentir-me com a casa i han marxat. M'ha sobtat molt la confiança que m'han mostrat al deixar-me sol a casa seva i la generositat de donar-me permís per fer ús de l'ordinador, nevera i cuina. Bromejant he obert un xat al meu germà i l'he instat a que comprés un vol avui mateix cap a Brasil que ja teníem casa!
Quan han tornat, ens hem posat d'acord per l'endemà ja que els dos fills van a l'institut i universitat i jo vull intentar d'arrivar a Morretes a gracies a un tren turístic que circula a traves de la frondositat i espectacularitat de la reserva natural de "Serra Verde".