Dia 1

Lloc: Madrid, Comunidad de Madrid, Espanya.

Em vaig despertar amb el mal de coll típic de les dues hores de vol sentat en un dels seients incomodes de Easyjet. Ja he arribat a Madrid. Tot just la meva segona vegada a la capital espanyola. Aquesta vegada he canviat els companys de l'institut per la companyia de la Barbara, la veïna del 53, Melwood house. Passar una nit amb la seva família, l'ultima nit en terres "conegudes".

Hem quedat a les dotze del migdia i ella venia del metge. Tots tres junts, la Barbara, jo i la motxilla, hem anat a casa seva i allà he conegut a la seva mare i la germana. La veritat és que si a cada lloc que m'acullen em tracten així, això serà un viatge de plaer enlloc de la aventura que espero.

Dinem tots junts en família i ja a mitja tarda tornem altre cop a la ciutat, allà hem quedat amb la Tere i alguns amics mes. Una passejada tranquil·la, mentre ens posem al dia. Intento no pensar massa en el q ha de venir. Ja tinc l'allotjament emparaulat per la primera setmana i la resta... La resta ja vindrà, intento començar aquest viatge sense masses expectatives, sense re que m'encarrili, amb total llibertat i amb la ment ben oberta.

Passeja que passejaràs ens trobem en un restaurant, pernils penjats per tots els racons. A baix, es una tocineria amb un assortit d'embotits que fan caure la baba. A dalt, un restaurant senyorial, la fusta ben treballada, amb una llum molt càlida i un murmuri acollidor provinent de la resta de gent que esta disfrutant de grans àpats en bona companyia. Diga-li previsió o "carpe diem", però no recordo haver mirat els preus de la carta. Simplement m'he omplert la boca amb els noms elaborats dels plats i he demanat el que em venia de gust. Tot això regat amb una sangria ben fresca, una bona conversa i finalment movent la festa a un local petit i acollidor a unes cantonades del restaurant. Seguint amb la conversa i fent baixar una birra rera l'altre. Finalment hem anat a dormir, estava esgotat i casi caic exhaust en el bus mentre tornàvem a casa la Barbara

L'endemà al mati, després d'assegurar-me de tenir-ho tot al dia, hem tornat cap a la ciutat i allà ens hem acomiadat i la motxilla i jo hem fet camí cap a l'aeroport. Amb una mica de sort coincidirem a l'Argentina amb la Barbara i, així, tindré una cara coneguda enmig de la immensa novetat.

He calculat be el temps altre cop. Em començo a espantar i tot. Peró, com sempre, entre la cua de seguretat i canviar els pocs euros que em queden a la butxaca per "reais" Brasilenys ja no em queden mes de vint minuts per seure tranquil.lament, obrir el primer llibre dels tres que duc i començar a xafardejar la història que m'expliquen aquestes pagines per estrenar.