Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Martin. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Martin. Mostrar tots els missatges

diumenge, 21 d’octubre del 2007

Dia 20

Lloc: Santa Fe, Santa Fe, Argentina.


Vint-i-u d'octubre, dia de la mare a l'Argentina. Ens hem llevat passats els dos dígits i ara, mirant enrere, no se si m sorprèn mes el fet de que en Martin em convides a celebrar aquesta diada amb ell i la seva mare o el fet que en aquell moment em sembles una invitació lògica i normal. Mirant enrere doncs, veig que les persones som molt adaptables a qualsevol canvi en les nostres vides i de seguida ens fem nostre la realitat que, feia uns mesos haguéssim rebutjat com a irreal i improbable.
Tornant a la "realitat" allà estava, caminant amb en Martin, cap a casa de la seva mare. El dinar, un tiberi; La companyia, molt grata; I la conversa, fluida. I és que de tal riu, tal aigua ("de tal palo, tal astilla"). La mare d'en Martin m'ha fet sentir, tal com ha fet el seu fill, com a casa i en cap moment m'he sentit desubicat.
Si amb el dia de la mare no hi havia prou celebració resulta que avui és diumenge i el diumenge a la tarda, a l'Argentina, és tarda de futbol. La Union (Santa Fe) s'ha enfrontat al Ferro (Buenos Aires) en un partit molt disputat de la segona divisió nacional. Per causes que tothom que sigui aficionat al futbol i hagi vist algun partit entre equips Argentins es limita l'assistència al camp als seguidors locals creant així una olla a pressió en contra de l'equip rival. El Ferro, tot i així, no s'ha ensorrat i ha donat molt d'espectacle. Victòria final de la Union amb un total de set gols ben repartits van fer que l'afició no tingues ni un minut de descans. Ara celebrant un gol, ara cridant en rebre'n un en contra és van anar alternant durant els noranta minuts taquicàrdies d'aquesta tarda de diumenge. Jo, no soc gaire "futbolero", però allà on hi hagi un bon espectacle, em trobareu dret, somrient i aplaudint als artistes.

dissabte, 20 d’octubre del 2007

Dia 19

Lloc: Santa Fe, Santa Fe, Argentina.


Avui, dia tranquil després de la festassa d'ahir ens hem aixecat amb el sol ben alt. Passejada amb tota la solana fins a l'estació d'"omnibus" per comprar el bitllet cap a Cordoba. La primera intenció era de fer un llarg viatge fins a Mendoza, però influenciat pel Martin i altres he canviat el recorregut per poder fer parada a Cordoba.
A la tarda hi ha hagut la final de rugbi, on Nova Zelanda ha guanyat a la selecció anglesa. Abans del partit hem anat a la botiga de la cantonada amb el ritual de retornar les tres ampolles de cervesa que ens havíem begut ahir i canviar-les per una de nova i comprar-ne dues mes. Una solució molt ecològica.
Hem acabat celebrant la victòria de Nova Zelanda, per celebrar alguna cosa, en un local que m'ha recordat (o fins i tot transportat momentàriament) a "El Sielu" (Manresa). Tant la gent com la decoració m'han recordat molt aquest local entranyable de Manresa.

divendres, 19 d’octubre del 2007

Dia 18

Lloc: Santa Fe, Santa Fe, Argentina.

Ja un cop a l'Argentina interior (be, deixant la frontera ja enrere) la qualitat en els viatges incrementa substancialment. Seients mes amplis i amb mes possibilitats posicionals. Un "hostesso", aquí hi havia l'única trampa del viatge, m'ha portat la safata amb el sopar i m'ha demanat que voldria per beure. Jo l'hi he respòs que una cervesa, si us plau i seguidament n'ha tret una d'un carretó similar als dels avions. Després de tastar el plat que tenia al davant i beure uns glops de cervesa he mirat per la finestra per comprovar per tercera vegada que realment allò era un autobús o volàvem alarmantment baixos. al girar-me altre vegada, aquell home amable m'ha ofert una altre cervesa. Moltes gràcies li he dit i m'he felicitat per la sort que estava tenint tot fent baixar coll avall aquella beguda fresca i ja notant com pujaven els seus efectes i començaven a baixar les parpelles. L'home, molt amable, encara me n'ha ofert una altre quan ha vingut a recollir la safata a la qual he renunciat educadament amb certs senyals de sorpresa (que la regalen aquí la cervesa?).
Unes sis hores mes tard i després d'haver descansat l'autobús es guiava pels carrers de Santa Fe i s'ha parat a l'estació on hem anat baixant encara fregant-nos els ulls i encomanant alguns badalls. El sol encara no havia acabat de sortir, però ja hi havia prou llum i tot consultant la guia cada tres o quatre cantonades he arribat fins a la "Casa Babylon" i ens hem presentat amb en Martin que de seguida m'ha fet sentir com a casa. La seva casa, amb nom propi, és mes un centre social. Temps de deixar les coses a l'habitació i posar-me una mica còmode i ja sortíem per la porta. M'ha ensenyat les quatre coses que s'han de veure de la ciutat amb tanta soltura que al migdia ja havia fet tot el tour turístic i fins i tot vaig aprofitar per bescanviar el segon dels xecs de viatge. Cent dòlars mes! Txi-txing!
A la tarda hem quedat amb un amic seu (Piti) i hem anat a donar un volt al llarg de "la Costanera" tot xerrant i filosofant sobre temes varis. Com els agrada filosofar aquí a l'Argentina. Que bé que m'ho passaré! Al vespre feien Rugbi. Els "Pumas" s'enfrontaven a la selecció Francesa. Unes litrones mes tard, unes rialles amb els col·legues d'en Martin i sense parar gaire atenció al resultat del partit, estàvem de camí a un concert de Reegae. Un local d'aire universitari on corrien els got de birra d'aquí cap allà tota la nit. I d'aquí cap allà m'he trobat en un altre local, "la Loca" on hem acabat de petar els petards que encara ens quedaven. Una molt bona manera d'inagurar una nova ciutat i un plaer haber caigut a les mans de gent tant bona i amable!