dijous, 11 d’octubre de 2007

Dia 10

Lloc: Curitiba, PR, Brasil.


Avui ha sigut un dia prou complert. Cultura, esport, ruta i vida social. Ens hem llevar d'hora altre cop a casa l'Aureo i m'han deixat al centre. Avui ja no me n'escapava. Un cop feta la part del centre i el tren turístic, ja només em queda una de les joies principals de la ciutat de Curitiba. Una de les dades de la ciutat és que te 54m² de zona verda per habitant (1.8milions d'hab.) siguen la tercera ciutat mes verda del món. Gran part d'aquesta gran taca verda es troba en forma de parcs públics encerclant el centre de la ciutat. Hi ha moltes ciutats emmurallades, però jo no en se de gaires amb la sort de gaudir de tal muralla.
Primer he anat a visitar la biblioteca, cultura. Per cap raó de pes. M'agraden els edificis públics, normalment reflexen en la seva arquitectura i disposició d'espais interiors molts detalls de la cultura del lloc on estan ubicats. No m'he mirat cap llibre. Simplement he passejat per entre els prestatges i observat la gent que anava entrant a primeres hores del matí. La majoria llegint el diari del dia i els altres dirigint-se a les seccions de documentació.
Després de la part "cultural" m'he passat tot el matí i gran part de la tarda treballant la part "esportiva". Un passeig de mes de 21Km m'ha omplert la vista de verd urbà, les cames m'han anat transportant per els parcs de la ciutat. després de passar per la torre de comunicacions/panoràmica he arribat al primer parc."Parque Barigui" amb un gran llac i poc a poc, intentant gaudir de molts dels racons de cada parc he anat seguint cap als parcs de "Tingui", on hi ha diferents zones dedicades a diferents cultures acollides al Brasil en temps de la I i II guerra mundial. Aquest concretament dedicat als habitants Ucraïnesos de la ciutat. En aquest parc hi havia uns animals prou estranys per a mi. Tenen el tamany d'una ovella grossa, gairebé la d'un poni. El pelatge marró, gruixut i molt espès. S'anomena Capivara i al acostar-m'hi ha fet un crit i la foto ha sortit moguda.
Seguint he arribat al parc "Tanguá" on destaquen un túnel, que et porta al mig del llac, a la base d'uns penya segats. Al capdamunt d'aquests es troba un bar restaurant amb vistes impressionants. Després de no consumir en aquesta trampa per parelles i turistes he baixat fins al "Parque Pedreira Paulo Leminski" on es troba, envoltada per un estany ple de carpes enormes, l'opera de filferro (Opera de Arame) i sortint d'aquí he anat a relaxar-me en el "Parque de São Lourenço" on he "perdut" el temps fins l'hora en que arribés algú a casa l'Aureo on he fet altre cop la maleta i des de la Rodoviaria he agafat el bus cap a Jaraguá do Sul.
Allà m'ha passat a recollir el Bruno (un company de feina al Ping Pong) i hem anat a casa seva a deixar la motxilla, recollir la Raquel (La seva germana i companya de feina també) i hem anat a prendre alguna cosa. El sistema del bar m'ha fet molta gracia. A cada taula tens una fulla de paper amb tota l'oferta de begudes i menjars. També tens un llapis i un cop has escrit la quantitat de cada cosa el cambrer ho recull i t'ho torna junt amb el que hagis demanat per si vols fer alguna ronda mes. Un cop acabes, simplement portes el full a la caixa i et cobren. Un sistema molt similar al que estem acostumats al Ping Pong i molt útil per saber en tot moment el q portes gastat.
Ja deurien ser les tres tocades quan hem tornat a casa dels De Araujo. Demà ens espera una bona ruta en cotxe fins a la casa d'uns parents seus prop de Florianópolis.