dimecres, 24 d’octubre de 2007

Dia 23

Lloc: Córdoba, Córdoba, Argentina.

Una de les atraccions turístiques prop de Cordoba és la Villa de Carlos Paz que es trova al final d'un embassament. La Carla havia de treballar tot el dia i per tant he anat amb un cop de bus a veure aquesta localitat. Només arribar ja he vist que el poble no em duraria ni cinc minuts. Un cop vista la plaça principal envoltada de cases colonials i presidida per una petita torre amb rellotge que m'ha recordat una miniatura del Big Ben molt més colorida i amb detalls de fusta i després d'haver entrat al supermercat del poble a assegurar-me alguna cosa de dinar he donat la visita per enllestida. Des del poble es veu la petita presa que recull tota aquella aigua, i no és gaire gran perque la forma de la vall fa gairebé tota la feina dura. A la seva dreta en surt una carretera que va vorejant tot el pantà a una distancia de seguretat i a la vora d'aquesta carretera se sumen molts palauets i finques luxoses amb els seus coberts i jardins. Just a sobre l'aigua i davant d'algunes de les cases, s'alça una estructura de fusta que he suposat que serveixen per fer sopars a la fresca o per tal de poder banyar-se sense haver de trepitjar les vores fangoses que perfilen l'embassament. Els turons que enmarquen la vall plena d'aigua no son boscosos ni gaire alts i faciliten molt la visió fins a llargues distàncies. L'altre vora del pantà, en la seva part mes ample, no sembla fer més d'un quilòmetre, però no m'aventuro a endevinar fins on s'enfila l'aigua per trobar-se amb el riu que la nodreix. Un cop acabada la visita al poblet, he seguit la carretera i aturant-me un ratet aquí a llegir una mica i una estona allà a simplement seure i gaudir del paisatge. Quan ja havia tombat tres o quatre vegades per descobrir noves vistes mens poblades he trobat un prat de gespa encaixonat entre l'aigua i la carretera. Aquí les cases ja eren més austeres i m'he assegut a llegir una miqueta més perquè el llibre s'han tornat bastant interessant. Al cap d'una estona d'estar allà i d'haber canviat de postura dues o tres vegades ha arribat un grup de nens que no durien tenir més de dotze anys vestits amb pantalons vells i gastats i samarretes plenes de taques. Si ja sabeu que una de les meves debilitats son les dones, heu de saber que les criatures la superen amb escreix. No penseu malament ara! No portaven ni cinc minuts per allà a prop que ja estava jugant amb ells. Recordo, entre altres coses, intentar ensenyar-los a xiular amb les mans i al no sortir-me'n passar a la versió més senzilla de bufar un tros de plàstic mentre l'estires amb els dits. I també ens hem passat una bona estona fent verticals i ponts gràcies a que el terreny era prou tou. Calcula que dec haver jugat amb ells un parell d'hora tes i així he acabat de passar la tarda i he tornat a bon pas cap al poble per agafar el bus de tornada a la capital. Volia tornar abans que caigués el sol per tal d'arribades a temps de comprar el necessari per fer un bon sopar a casa els estudiants amb la Carla. He arribat amb bastant de temps a Cordoba altre vegada i m'he parat a comprar el que necessitava al supermercat de barri: un enciam i alguns tomàquets per fer amanida, pasta i dos bons talls de carn vermella. He pogut comprovar de primera ma la veracitat de tots aquells articles que he anat llegint als diars sobre la crisi del tomàquet. Per culpa de les males condicions meteorològiques que han patit les regions principals on es cultiva aquesta hortalissa ha provocat queun Alt percentatge de producció no arribes als mercats i això està provocant un augment diari del preu dels tomàquets. És tota una experiència això de comprar el quilo de tomàquets més cars que el quilo de carn. Nota: he de pensar a comentar-li a me mare que per culpa del preu del tomàquet, em veig obligat a acompanyar la carn amb tall. Un cop arribat a casa m'he assabentat que la Carla no vindria. Després de prendra'm un temps per refer-me m'he regalat el seu tros de tall i he pujat a dalt a la terrassa i he sopat molt a gust amb la companyia de l'Alfred, la seva xicota i els estels, encara estranys, de l'emisferi sud. Tot i així el cap no ha parat de barrinar com fa sempre que les coses no em surten com esperava i ara que estic a punt d'en triar al llit una idea es comença a formar dins del meu cervell.