dimecres, 17 d’octubre de 2007

Dia 16

Lloc: Posadas, Misiones, Argentina.


Primera ciutat amb cara i ulls d'Argentina. Encara mig endormiscat i amb el cos fet un quatre del viatge nocturn fins a Posadas, he obert els ulls i començat a analitzar el que passava per davant d'aquests. El primer que m'ha cridat l'atenció és la mida dels cotxes. Tots són sobre dimensionats i una quantitat de "pick-up" que espanta. Un cop arribat a l'estació i ja a peu he anat caminant, amb l'ajuda de la guia, fins a casa de la Nieves. A les vuit ja estava a casa seva. això que tots els carrers estiguin posats en forma de graella tal com a l'eixample de Barcelona facilita molt l'orientació. Com ja he dit, a les vuit ja em trobava davant la porta de la següent casa d'acollida i ,després de dubtar una mica si era massa d'hora al matí, he picat el timbre. La Nieves m'ha obert la porta, acabada de llevar. Però no s'ha queixat de l'hora. Presentacions de rigor i preguntes de cortesia passades, m'ha fet passar a dintre el menjador i m'ha tret el matalàs que serà on dormiré aquests dies. L'apartament es molt xic. Menjador i cuina en una habitació i la seva habitació amb un bany adjunt. Viu sola i amb això, sembla que ja en te prou. Mentre m'he posat còmode i desfet part de la motxilla ella ha aprofitat per dutxar-se i després hem esmorzat. Tenia pressa per anar a treballar i m'ha deixat d'amo is enyor de la casa.
En acabar el meu torn de dutxa he sortit, guia en ma, a descobrir els racons d'aquesta nova ciutat. Ja hi tornem a ser, el ritual cada cop se'm fa mes automàtic. Primer analitzo el mapa de la ciutat buscant els llocs d'interès. A partir d'aquests intento traçar un recorregut que em porti a veure la major part d'atraccions turístiques i el pas següent, òbviament, començar a posar un peu davant de l'altre. La ciutat és planera, però les distancies no son gaire curtes. Fora d'un vell mercat, un teatre a l'aire lliure a l'estil de la Grècia clàssica i un passeig tranquil al costat del riu (Litorina), aquesta ciutat no em desperta gaire curiositat. Ara bé, que la part turística de la ciutat no em mogui gaire no em fa abandonar el meu afany i de seguida he trobat coses mes interessants. Davant l'ajuntament hi havia una concentració de tractors, ja pensava jo que el tamany tindria relació amb la vida al camp. Fins i tot hi havia alguns pagesos acampats en un petit parc davant de la casa de la vila. I mes tard he arribat a un barri obrer on l'arquitectura dels edificis amb tot d'escales exteriors entrecreuant-se i una quantitat exagerada de plantes penjant per les balconades ha tornat a captar la meva atenció.
Tornant cap a casa a primera hora de la tarda, caminant per una ciutat desèrtica, m'he adonat que la cultura de la migdiada està ben arrelada en aquesta zona i es que en passar per davant d'una fleca tancada i barrada he vist que a dintre mateix, allà estirat davant del mostrador hi havia el dependent dormint com una criatura. Es ben be que la ciutat s'atura per complert durant unes hores.
A la tarda ja he comprat el bitllet cap a la pròxima destinació, Santa Fe. i al vespre hem anat de copes amb la Nieves i una amiga seva, tot xerrant de viatges ja que ella ha viatjat molt gracies a les competicions de taekoondo. La millor anècdota, poder, quan van anar a competir a Corea del nord i les portaven a tot arreu controlades, gairebé de la maneta com si fossin de parvulari.