diumenge, 7 d’octubre de 2007

Dia 6

Lloc: São Paulo, SP, Brasil.


Eren les set del matí quan he arribat a São Paulo. Adormit, encarcarat i destrossat d'estar en la mateixa postura des de les dotze. Amb les presses per sortir d'aquell bus i (re)encaixar-me tots els ossos del cos no me n'he adonat que m'ha caigut el mòbil durant el viatge i al adonar-me'n ja és massa tard i l'autocar ja ha marxat. Sembla que haure de seguir sense mòbil. La veritat... crec que és tot un descans.
A les vuit he quedat amb el Saulo, el xicot que m'acollirà aquests dos dies (una nit) a casa seva. São Paulo es una ciutat gegantina i ja amb la companyia del Saulo m'he trobat molt millor. Re a comparar amb la meva arribada a Rio. Unes parades de metro i una passejada mes tard hem arribat a casa el Saulo. El primer que he notat es la quantitat de llibres que te a casa i això m'ha portat a interessar-me per ell. Un cop tot descarregat l'excés de pes i posat al dia de les normes de la casa (re de l'altre món) m'ha explicat que treballa a casa, que es dedica a traduir textos i que poder per això la casa sembla mes una oficina que no pas una llar. Ja mes còmode, després d'una dutxa la conversa ha derivat cap a altres aspectes, i gairabé sense adonar'nos-en sens ha fet l'hora de dinar. Hem baixat al supermercat a comprar quatre coses i hem posat fil a l'agulla al dinar mentre m'explicava altres experiències amb gent que havia acollit. Tot just ha sigut la meva segona experiència com a invitat a una casa desconeguda i ja gairabe en soc un expert. Un cop satisfets i després d'una bona migdiada hem sortit a passejar per el centre de la metròpoli. La casa del Saulo es com un punt d'informació per el turista. I ell, millor que la majoria de guies que et puguis trobar. S'estima molt aquesta ciutat i ho transmet de tal manera que et fa estimar aquest munt d'asfalt i ciment que forma una de les ciutats mes poblada del món. Això si, també te alguns racons on, per uns moments trobes la pau tant necessària per sobreviure i conviure entre tants milions de persones.
Abans de tornar a casa m'ha convidat a provar l'Açaí. És una especie de gelat fet amb la polpa del fruit d'una palmera.
Un cop a casa m'ha parlat molt be d'una pel.lícula brasilera sobre les dones de la llar, Domesticas. I després de sopar l'he posat i, ja dintre el llit l'he anat mirant fins que se m'han tancat els ulls.